Objectius, sabers i criteris d'avaluació d'una matèria. No només el format de les activitats.
Adaptacions curriculars · Guia i exemples
Adaptació curricular: què és, com es fa, exemples, sense refer-ho tot
Una adaptació curricular canvia allò que un alumne ha d'aprendre en una matèria: els seus objectius, sabers i criteris d'avaluació. Es rebaixa per a l'alumnat amb necessitats educatives especials i s'amplia per al d'altes capacitats. Ben feta, el seu examen continua sent el de la seua classe.
Guia actualitzada a l'octubre de 2026 · Equip pedagògic de Nubo
1 · Què és
Què és una adaptació curricular.
És la mesura que canvia allò que s'aprén, no només com s'hi accedix. I no sempre és rebaixar: també s'amplia.
Es rebaixa per a l'alumnat amb necessitats educatives especials i s'amplia per a l'alumnat amb altes capacitats.
Es decidix en equip després de l'avaluació psicopedagògica i queda aprovada en el seu pla abans d'adaptar cap material.
| No significativa | Significativa | D'ampliació | |
|---|---|---|---|
| Per a qui | Qualsevol alumne que ho necessite, segons la seua comunitat | Alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) | Alumnat amb altes capacitats |
| Què canvia | Activitats, metodologia o instruments d'avaluació | Competències, sabers i criteris d'avaluació, a la baixa | Competències, sabers i criteris, ampliats o més profunds |
| Referent | El seu curs | Un altre curs, normalment anterior | El seu curs amb més profunditat, o un de superior |
| Qui la decidix | L'equip docent, amb la tutoria | L'equip, després de l'avaluació psicopedagògica i informant la família | L'equip, després de l'avaluació psicopedagògica i informant la família |
| Com s'avalua | Amb els criteris del seu curs | Amb els criteris de la seua adaptació | Amb els criteris de la seua adaptació |
| Titulació | No l'afecta | A l'ESO, per si sola no impedix titular; en Batxillerat no n'hi ha | No l'impedix |
Marc general de la LOMLOE. Cada comunitat li posa el seu nom i el seu procediment (ACIS, ACI, ACS, ACAI, PTI, PAP, PI…), i en algunes la no significativa ja no existix com a tal. Com es diu en la teua.
2 · El problema
Per què costa tant fer-la bé.
Una IA genèrica no servix ací: no coneix els objectius del seu pla ni el que demana la norma. Així que la versió curricular es fa a mà, buscant activitats d'altres cursos, altres llibres i altres fitxes. El resultat és un collage: cada peça amb el seu format i el seu tema, hores de treball, i un alumne que acaba fent un examen diferent del de la seua classe.
- Hores per cada examen
- Activitats sense fil comú
- Un examen a banda, fora d'allò que fa la seua classe
Calcula: 345 + 278 = ___
Una pizza té 8 trossos. Si en menges 3, quina fracció en queda?
TAULA DEL 7: 7 x 6 = ___ 7 x 8 = ___
Un tren recorre 120 km en 2 hores. Quants km recorre en una hora?
Pinta la meitat de les pomes.
3 · Com hauria de ser
Una bona adaptació curricular complix cinc criteris.
Són els del nostre llibre blanc «Adaptar sense retallar». Servixen tant si la fas a mà com amb Nubo.
Partix del seu pla
Els objectius i els criteris ja estan fixats en el seu pla aprovat. Cada activitat s'adapta a ells, no a la intuïció del moment.
El mateix context que la seua classe
Mateix tema, mateixes imatges, mateix moment. Si la classe treballa amb elefants, la seua versió també: així no treballa a banda.
Només allò que ho necessita
Si una activitat ja és al seu abast, es queda com està. No tot l'examen canvia.
Cap a on faça falta
Rebaixar el que el seu pla rebaixa, ampliar el que el seu pla amplia. Mai per inèrcia, mai per defecte.
Revisable
El seu referent es revisa, almenys en cada avaluació. Una adaptació no és per a sempre.
Un elefant menja pel matí el triple de fruita que a la vesprada: 20 kg en tot el dia. Quants quilos menja a la vesprada?
x + 3x = 20Un elefant menja 5 kg de fruita a la vesprada i el triple pel matí. Quants quilos menja en tot el dia?
5 × 3 + 5 = ?Un elefant menja 15 kg de fruita pel matí i 5 kg a la vesprada. Quants quilos menja en tot el dia?
15 + 5 = ?Així es veu
Un altre nivell, el mateix context.
En una adaptació curricular significativa canvia la dificultat, no la història. Si la classe resol problemes d'elefants, Nora i Anna també. En acabar, tota la classe ha treballat el mateix, cada u al seu nivell.
- Ningú treballa amb una fitxa a banda
- El mateix tema, amb el seu referent
- Pot corregir-se i comentar-se en comú
I cap amunt
Per a altes capacitats: el mateix tema, més a fons.
Una adaptació d'ampliació no consistix a donar més exercicis. Canvia el que es demana: relacionar, predir, justificar. Neus treballa el mateix ecosistema que la seua classe, amb un sostre més alt.
- Més profunditat, no més quantitat
- El mateix tema que la seua classe
- Amb els criteris ampliats del seu pla
Explica què passaria si disminuïra la població d'herbívors en un ecosistema.
Prediu com canviarien durant cinc anys les poblacions de plantes, herbívors i carnívors. Dibuixa la gràfica i justifica cada canvi.
Mateix tema, sostre més alt4 · Així ho fa Nubo
Impossible a mà. Així ho fa Nubo.
Amb el seu pla aprovat i el teu examen, Nubo prepara la seua versió complint els cinc criteris.
Els objectius i criteris de cada matèria, decidits en equip.
Puges el mateix examen que passaràs a la resta de la classe.
Nubo convertix cada activitat a l'objectiu del seu pla, amb el mateix tema. Tu revises i confirmes.
A mà: un collage de fitxes d'altres cursos, hores per examen i un examen diferent del de la seua classe.
Amb Nubo: el teu examen, al seu nivell, en minuts. Complix el seu pla i la seua classe treballa el mateix.
Porta-ho a la teua aula
Dues maneres d'adaptar bé amb Nubo.
El mateix criteri, dos punts de partida: el teu propi material o tot el centre alhora.
Adapta el teu pròxim examen.
Puja el teu material i rep una versió per a cada alumne de la teua classe, amb el context del seu perfil. Revises, ajustes i descarregues.
- Gratis per a començar
- PDF, Word o PowerPoint
- Un examen mitjà, en 3 o 4 minuts
Un mateix criteri en tot el centre.
Orientació acorda les mesures una vegada i cada docent les aplica quan adapta el seu material. Amb registre de cada canvi.
- Metodològiques, curriculars i Smart DUA
- Tot l'equip coordinat
- Us ho mostrem amb el vostre material
Per a aprofundir
Més sobre adaptacions i avaluació.
Casos reals
Docents que ja ho viuen a la seua aula.
Veure l'entrevista ↗
«Te n'adones que aquell material que tu tenies per bo era molt millorable i que es pot adaptar molt més a perfils específics».
Joan · Sotsdirector, orientador i docent de llengua · Maristes Montserrat, Lleida
Llegir el cas complet →«El meu alumne ja no es preocupa per si no sap fer la tasca. Sap que pot fer allò que se li planteja dia a dia».
Tutora · CEIP Justicia de Aragón, Alcorisa
Llegir l'experiència →«M'he emportat sobretot la il·lusió dels professors quan han eixit de la formació i han dit que ho veien molt pràctic i molt concís».
Ana · Direcció del Centre de Professorat d'Alcorisa
Llegir l'experiència →Preguntes freqüents
Preguntes freqüents sobre adaptacions curriculars
Què és una adaptació curricular?
És una mesura que ajusta els elements del currículum (continguts, objectius o criteris d'avaluació) a les necessitats d'un alumne. A diferència de l'adaptació metodològica, no canvia només el com, sinó també el què.
Quina diferència hi ha entre una adaptació curricular significativa i una no significativa?
La no significativa ajusta continguts i activitats sense alterar els objectius i criteris mínims de l'etapa. La significativa modifica objectius, continguts i criteris d'avaluació, prenent com a referent un altre curs. El nom i el procediment depenen de cada comunitat autònoma.
Quins exemples d'adaptacions curriculars significatives hi ha?
Treballar les fraccions de 2n d'ESO amb el referent de 5é de primària, o fer el comentari de text de 3r d'ESO identificant només la idea principal d'un fragment. L'ideal és mantindre el mateix context que la classe: mateix tema, un altre nivell.
Com es fa una adaptació curricular?
Amb una avaluació psicopedagògica d'orientació, un referent fixat per matèria, l'adaptació arreplegada en el pla de suport, cada material adaptat a eixe referent i una revisió periòdica. Nubo acompanya cada pas.
Qui pot tindre una adaptació curricular significativa?
Segons la norma estatal, l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), per exemple per discapacitat. Una dificultat específica d'aprenentatge, com la dislèxia, s'atén normalment amb mesures metodològiques i, si cal, no significatives. Cada comunitat concreta el procediment.
Qui decidix una adaptació curricular significativa?
L'equip, mai una sola persona ni una eina. Cal l'avaluació psicopedagògica d'orientació, informar la família i que quede en el pla de suport i en els documents d'avaluació. L'aprova la direcció o la inspecció, segons la comunitat.
Com s'avalua un alumne amb adaptació curricular significativa?
Amb els criteris d'avaluació fixats en la seua pròpia adaptació. Per això és important que queden per escrit en el seu pla de suport.
Afecta la titulació?
A l'ESO, la norma estatal establix que avaluar amb els criteris de l'adaptació no pot impedir per si sol la promoció ni la titulació; l'equip docent decidix el títol segons les competències de l'etapa. En Batxillerat no hi ha adaptacions curriculars significatives: hi ha adaptacions d'accés, fraccionament i exempcions.
Pot una IA fer una adaptació curricular?
Una IA genèrica no coneix els objectius ni els criteris del pla de l'alumne, així que no pot fer-la bé. Nubo partix del seu pla aprovat: convertix cada activitat del teu examen al seu referent, amb el mateix tema, i et mostra només les opcions que el pla permet.
Les altes capacitats duen adaptació curricular?
Poden dur una adaptació curricular d'ampliació o d'enriquiment: s'aprofundix o s'incorporen sabers de cursos superiors, segons el seu pla i la normativa de cada comunitat. És diferent de la flexibilització, que avança de curs.
Com es diu en la meua comunitat?
Cada comunitat usa el seu propi nom i format: ACI, ACS, PTI, PAP, PI… Veure els plans de suport de cada comunitat.
Ajusta el contingut. Mai el rumb.
Amb el teu material o amb tot el teu centre, cada canvi amb el seu perquè.


